Vicent Molins | 120 pàgines | Ciutats invisibles, núm. 3  | ISBN: 978-84-126241-7-5 | 2023
 
En un temps en què les sobiranies urbanes estan en discussió, vint habitants aborden des de les seues visions particulars una gran conversa sobre la ciutat real. Amb deu edificis com a escenari d’esta representació, alguns tan significatius com la Finca Roja, Santa Maria Micaela, Nuevo Centro o els xalets dels periodistes, el diàleg és una brúixola per a acostar-se als passos que València haurà de caminar abans que uns altres els recórreguen per ella.
 
Ací podeu fer un tast d'esta magnífica obra: https://bit.ly/3P2r4P7
 
ÍNDEX
La ciutat com a fi en si mateixa
Una reflexió de conjunt: un repte comú
El mapa que dialoga
La gent i l’arquitectura
Joan Romero: València amb 44 ciutats
            Reina 125, viure després de la sentència de mort
Yturralde, l’univers des de l’horta
            Els Facundo Martínez, els nostres Le Corbusier
Mathieu Mercier i Moraima Gaetmank: viure alhora a París i a València
            Santa Maria Micaela, la incomprensió d’Artal
Mariola Cubells i Betto García: la decisió de quedar-s’hi
            La Finca Roja, una utopia nua
Ana Gea i Víctor Palau: editors en el futur
            El xalet (dels periodistes) on Lina ballà
Fran Silvestre i Andrés Alfaro Hofmann: València als afores
            Humans of Nuevo Centro: generació ciment
Meritxell Barberá i Karma Cereza: com moure una ciutat
            Casa Ricart comença en un arbre
Mireia Juan i Alberto Flores: curar les cicatrius
            Santa Rosa, el goerlich més auster
Laura Silleras i El Flaco: totes les seues fotos
            La Llum: el somni apagat de GO.DB
Vicent Baydal i Ismael Chappaz: història moderna de València
            La caseta del Camí Vell de Benimaclet, una errada del sistema
Josep Sorribes i Ramon Esteve: València capital de què?